Vols?

Crec que només hi ha hagut dues persones que m'hagin preguntat: "¿Por qué te casas?". Només una d'elles té parella estable, i només una d'elles esperava resposta.
La meva resposta no va ser contundent, perquè jo mateixa m'he fet aquesta pregunta sense arribar a tenir una resposta original y sin derecho a réplica. És evident: estic disposada a fer qualsevol cosa que impliqui estar més aprop del Pri, i si els humans ens hem inventat casar-nos en comptes de tallar-nos el cabell igual per sempre, doncs ens hem de casar. És el fet vinculant en una parella.
Diré "el meu marit" i instaré a la gent a que em digui "senyora Pérez" perquè ho trobo divertit. Potser diré inclús "el meu espòs". Aquest terme no pot estar antiquat, donat que no ha canviat res en la manera de casar-se ni de viure el matrimoni desde que la noche es noche, així que no entenc que haya caído en desuso, quina tonteria.
La pregunta més freqüent, no obstant, és "com van els preparatius". Jo entenc aquesta pregunta com una mostra d'afecte cap a mi (i la valoro en aquesta dimensió), però no crec que realment li interessi a ningú parlar d'en quin punt estan les invitacions o quin menú escollirem. A mi no m'ha interessat massa mai saber com portava la gent els preparatius. A mi només m'interessava saber quina música posarien.
Perquè una boda, en realitat, és un videoclip. Jo la penso en termes de videoclip: casting, vestuario, maquillaje, peluquería, sonrisas, coreografías y banda sonora.

I crec que tothom hauria d'imaginar-se realment com serà o seria la seva boda, per molts motius:

1. Perquè d'aquesta manera podreu dedicar temps a preparar el viatge i no haureu de pagar un pastizal perquè us l'organitzin.
2. Perquè les assessores de les botigues (boutiques?) de vestits de núvia no t'ajuden, o no t'entenen, o les confundes, y es mejor tenerlo claro.
3. Perquè et permetrà ser més original.
4. Perquè pensar en tamaño fiestón és una sensació increible, feu la prova: imagineu 150 persones (desestimo hombres) anant a la pelu i buscant desesperades un vestit pel dia del vostre videoclip. Imagineu, a més, totes aquestes persones esperant que entris (sin aplaudir, gracias), analitzant cadascuna de les vostres mirades, gestos, i next steps, i buscant perquès en cadascun dels moments del videoclip: per què aquesta cançó? quina relació tenen amb els padrins? quina edat tenen els pares? per què aquest color? per què aquest pastís? (és important que hi hagi pastís?) per què no ha vingut el Teo? Y mi aportación para los que se aburran: ¿quién es la mejor y la peor vestida de la boda?

Els preparatius no són importants, el que és important és haver pogut respondre a la pregunta amb la que obria el post, que al final és molt més fàcil que la resposta original: perquè m'ho ha demanat l'Alberto, i jo vull fer qualsevol cosa que ell em proposi.