Dissabte pel matí

Avui m'he despertat a casa de la Pilar i el Pinx. Anar sempre és fàcil, fa baixada. Tornar fa un pal de la òstia. Sí, sóc d'aquelles que, si els dius: "Et quedes a dormir?", diuen que sí. I així ho he fet. Suposo que tant Gran Hermano ha fet que em resulti atraient la idea de veure què fa la gent del meu entorn quan ningú no els mira. Despertar-se un dissabte al matí en casa ajena et permet un sucedani d'això.

Pilar esmorza pa amb mantega i pernil rosa, amb suc de mandarina (avui, jo també). Raimon no esmorza (per què els homes mai no esmorzen??).

Per mi, els dissabtes al matí acostumen a no existir, l'espai de temps passa de molt endinsat el divendres a dissabte al migdia. Rentadores, programació infantil (reconec certa debilitat per Art Attack) i poc més.



Avui, un parell d'escenes quotidianes (d'ells dos)... un regal!!