dijous, 8 de març del 2007

1 any a Nestlé

Ahir va fer un any que vaig entrar a Nestlé. Tinc molt present tot el que va passar aquell dia (recordo fins i tot qué llevaba puesto, mooooolt important i consensuat amb la Glo, com les altres vegades). Era dimarts, vaig agafar el 67 i em vaig passar el trajecte responent missatges de ánimo de los más empáticos. Després de les presentacions (¿por qué tengo que besar a tanta gente?) los más jóvenes me raptaron per fer el cafè. Pensé para mis adentros: "Mira, estos van a ser mis coleguillas del curro". Craso error. Ells i elles van ser arrebatadors la primera setmana, mucho, mucho caso, mucho café, muchas atenciones. Pero llegó el lunes siguiente y ah... La Nada.

La Secta està composta per 7 persones. Los Siete Magníficos. Las Siete Maravillas del Mundo. No podías entrar, havien tallat el fil. Qué desespero, no pot ser, si jo sóc molt simpàtica! Us prometo que vaig arribar a guanyar punts d'humiliació màxima como los que hago en el Trivial en preguntas de deporte. Impossible. Los perseguía literalmente cuando bajaban a tomar café, les preguntaba día sí día también si podía comer con ellos y SIEMPRE habían quedado! Pero, ¿cómo coño se puede quedar en la cantina (comedor) de una empresa? Pues se puede. Es como en Sensación de Vivir o High School Musical, rollo los nerds se sientan allí y los guays allá. Ellas eran las Pink Ladies y ellos The Birds. Dios, ¡qué hermetismo! Mesos de desesperació i de repetir-me a mi mateixa "Gemma, aquí véns a treballar, els teus amics estan fora" més tard, va passar. En el més absolut secretisme, una invitació a dinar fora (us continuo jurant que no és cap capítol de Salvados por la Campana) i, atenció, UNA PARA CENAR!! Las pancartas y los globos os juro que no sobraron. A partir de entonces los jueves nunca volvieron a ser lo mismo.

Us preguntareu si Ells han estat el més significatiu del meu primer any a Nestlé. Bueno, es mi blog personal, i això és la guerra de les blog-audiències. A més, és molt més excitant que la meva progressió professional, no creieu?

En fi, podeu qüestionar els seus mètodes, jo els hi he qüestionat moltes vegades, però és que realment són especials. I ara els considero els meus amics.

Mira, siguen siendo Magníficos... Pero ahora somos 8. Y por muchos jueves.

5 comentaris:

Motenai ha dit...

Buenoooo, qué pelotismoooo!

Guerra de les blog-audiències? Toma ya, aquesta sí que no la esperava :-)

Ha de ser xulo tenir companys de feina... jo tinc a les meves nenes que, tot s'ha de dir, no les canvio pels teus 7 magnífics :-P

Anònim ha dit...

Que gran maca!!!
Com a primer sectari en parlar..nomes dire algo que et vaig dir sobre el juny fent un dels molts pitis que hem fet... "Donde te habias metido todos estos años???"...
Indubtablement.. un gran fichaje de la secta.. portavem molt temps buscant una chupi!
Per molts anys!

Carme ha dit...

Carai alberto... aquest comentari li puja l'ànim a qualsevol! Secta de Nestlé cuideu a la meva germana, eh! (...que os conozco por la foto).

Molt maco Gemma. "Els teus amics nestlerianos" = "La Secta"
... madre mía, no fan por, no?

Gemma ha dit...

Fan molta por, Tata. Molta. O estás con ellos o estás contra ellos.

Albertooooo, kikooooooo!! Eres el testimonio viviente de que en el PP también hay grandes personas, con las que hasta puedes compartir cosas!! Ja ho saps, si hi ha una altra Guerra Civil, yo te escondo en el sótano sin dudarlo.

Anònim ha dit...

Te has olvidado de decir que a la cena llegaste 40 minutos tarde. Y en aquel entonces no eran tus amigos. Ahora te quieren y te lo permiten. Yo me ahorro obener el beneplácito de mis amigos, ¿entiendes lo que hablábamos el otro día?...los escojo tardones como y así me salto un paso. Pragmatismo en estado puro, nada más que eso.

Petons maca i, sobretot, felicitats pel teu any a Nestlé. Vive tu momento L'Óreal, pq tú lo vales. Punto y pelota.

PD: Sergi, este comentario es privado entre Gemma y yo. Obviaré cualquier comentario que hagas sobre mi puntualidad y nuestra amistad. Eres mi único amigo puntual, que conste.